A ISOM estem convençuts que la qualitat també té a veure amb la satisfacció dels infants i les seves famílies. Sense oblidar els professionals, tant els qui formen el nostre equip com aquells amb qui ens coordinem. Aquí el criteri és la qualitat sota el paraigua de la dignitat i la justícia.
Des del 2010 impulsem l’Espai de Reflexió Ètica d’ISOM ja que pensem que invertir en ètica repercuteix en qualitat. L’ètica ens permet que la gent que forma part d’ISOM es faci seus els nostres valors com a punt de referència per guiar i prioritzar les nostres intervencions.
El passat 3 d’octubre del 2011 es va realitzar la Primera Jornada de presentació dels treballs realitzats pels Espais de Reflexió Ètica en infància i adolescència, organitzada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), amb el propòsit de donar a conèixer els primers resultats de la experiència i del treball desenvolupat pels primers Espais de Reflexió Ètica impulsats.
En la Jornada oberta a tots els professional del sistema de protecció, hi varen exposar els seus treballs els Espais de Reflexió Ètica (ERESS) EAIAS de l’Ajuntament de Barcelona, el Servei territorial d’atenció a la infància i l’adolescència de Barcelona ciutat, i altres serveis de protecció. La cooperativa ISOM va presentar el següent treball.
Com a resultat d’aquest suport s’han elaborat diferents treballs sobre els dilemes ètics que es presenten en la pràctica diària, ja sigui en els EAIA o en els centres del sistema de protecció, els quals es varen donar a conèixer en la Jornada.
La DGAIA, amb una línia estratègica dins el seu Pla de Qualitat, s’ha implicat en el desenvolupament de l’ètica en els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència dins el marc del Comitè, impulsant la creació dels Espais de Reflexió Ètica ens serveis d’infància facilitant formació i assessorament.
Els ERESS es constitueixen amb les següents funcions principals:
- Dotar a les entitats de serveis socials d’una eina consultiva propera i fàcilment accessible davant casos o situacions que generin conflicte entre les persones que participen en els serveis socials (professionals, destinataris del servei i organitzacions), tenint en compte el parer dels afectats (intervinents i intervinguts en serveis socials).
- Promoure la sensibilització i la formació en valors ètics a les organitzacions.
- Fomentar i difondre bones pràctiques professionals i organitzatives en els serveis socials mitjançant l’elaboració de protocols, criteris i recomanacions.
- Col·laborar en l’educació sobre l’ètica en l’ús dels serveis públics per part de la població, i difondre entre la ciutadania la idea de la necessitat de fer un ús responsable dels serveis socials.
El passat 21 de novembre de 2012, en la II Jornada de presentació dels treballs realitzats pels Espais de Reflexió Ètica d’infància 2012, ISOM presenta el següent treball:
El 2013 ISOM participa novament a les jornades sota el títol de Com la reflexió ètica promou millores en els centres residencials:
“L’ètica es mou en el camp de les argumentacions, però repercuteix en el camp de les accions, el camp per excel·lència de l’educador social” (B. Román).
Tal com es va aportar en aquesta últim jornada, es van elaborar uns tríptics per als stakeholders més significatius. El que vam fer és traslladar els valors a la vida quotidiana, pensar en com es tradueixen en el dia a dia de la intervenció dels educadors amb els següents grups identificats més rellevants:
- Els infants i joves acollits als serveis residencials.
- Les seves famílies.
- Els professionals externs a l’organització.
- Els professionals interns de l’organització.
A continuació els tríptics que a dia d’avui ja s’estan lliurant:
Al llarg de l’any 2015, l’Espai de Reflexió Ètica d’ISOM ha abordat la qüestió de les demandes dels nois i noies que viuen en els centres residencials d’acció educativa de fer-se pírcings, tatuatges, dilatacions i micropigmentacions, així com els límits en les formes de vestir tant dels infants i adolescents atesos com dels educadors i educadores. Són dues qüestions educatives importants sobre les quals no hi ha consens, la qual cosa provoca que els CRAE de Catalunya tinguin diferents criteris per respondre a aquesta qüestió.
Fruit d’aquest treball del nostre Espai de Reflexió Ètica, amb suport de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social i molt especialment gràcies a l’ajuda de Joan Canimas i Brugué de la Universitat de Girona, en va sortir un document que va ser sotmès a la discussió de la comunitat professional durant la 6a edició de les Converses d’ètica aplicada, sota el títol Ètiques i estètiques als CRAE.
El document, amb el títol “Ètiques i estètiques als CRAE (I): pírcings, dilatacions, tatuatges i micropigmentacions dels nois i noies atesos” ha estat publicat pel butlletí d’Infància número 94, d’Abril de 2016: